En todo caso este Estatuto establece que:
Tercero. Cataluña afirmando sus derechos históricos, ha desarrollado y tiene una posición singular en lo que respecta a la lengua, la cultura, el derecho civil y la organización territorial.
És per tot això que aquest Estatut estableix que:
Tercer. Catalunya, afirmant els seus drets històrics, ha desenvolupat i té una posició singular pel que fa a la llengua, la cultura, el dret civil i l’organització territorial.
Art. 5. Los Derechos históricos
El autogobierno de Cataluña como una nación se fundamenta en los derechos históricos del pueblo catalán, en sus instituciones secualres y en la tradición jurídica catalana, que este Estatuto incorpora y actualiza al amparo del art. 2, la disposición transitoria segunda y otras disposiciones de la Constitución, preceptos de los cuales deriva el reconocimiento de una posición singular de la Generalidad con relación al derecho civil, la lengua, la educación, la cultura y el sistema institucional en que se organiza la Generalidad.
ARTICLE 5. ELS DRETS HISTÒRICS
L’autogovern de Catalunya com a nació es fonamenta en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l’empara de l’article 2, la disposició transitòria segona i altres disposicions de la Constitució, preceptes dels quals deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, l’educació, la cultura i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat.
Art. 14. Eficacia territorial de las normas
1. Las normas y las disposiciones de la Generalidad y el derecho civil de Cataluña tienen eficacia territorial, sin perjuicio de las excepciones que se puedan establecer en cada materia y de las situaciones que se han de regir por el estatuto personal o por otras normas de extraterritorialidad.
2. Los extranjeros que adquieren la nacionalidad española estarán sometidos al derecho civil catalán mientra mantengan la vecindad administrativa en Cataluña, a menos que manifiesten su voluntad contraria.
ARTICLE 14. EFICÀCIA TERRITORIAL DE LES NORMES
1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s’hagin de regir per l’estatut personal o per altres normes d’extraterritorialitat.
2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra.
Art 129. Derecho Civil
1. Corresponde a la Generalidad la competencia exclusiva en materia de derecho civil, que incluye la determinación del sistema de fuentes, con la única excepción de las reglas relativas a la aplicación y a la eficacia de las normas jurídicas, las relaciones jurídico civiles relativas a las formas de matrimonio, la ordenación de los registros y de los instrumentos públicos, las bases de las obligaciones contractuales, las normas para resolver los conflictos de leyes y la determinación de las fuentes del derecho de competencia estatal.
2. La Generalidad tiene competencia exclusiva para regular las obligaciones extracontractuales y los diversos tipos de obligaciones contractuales, en el marco de las bases a que hace referencia el apartado 1.
ARTICLE 129. DRET CIVIL
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, que inclou la determinació del sistema de fonts, amb l’única excepció de les regles relatives a l’aplicació i a l’eficàcia de les normes jurídiques, les relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni, l’ordenació dels registres i els instruments públics, les bases de les obligacions contractuals, les normes per a resoldre els conflictes de lleis i la determinació de les fonts del dret de competència estatal.
2. La Generalitat té competència exclusiva per a regular les obligacions extracontractuals i els diversos tipus d’obligacions contractuals, en el marc de les bases a què fa referència l’apartat 1.
Art. 130. Derecho Procesal
Corresponde a la Generalidad dictar las normas procesales específicas que se deriven de las particularidades del derecho sustantivo de Cataluña. Esta competencia incluye, en todo caso, las normas procesales que tengan por finalidad mejorar la protección de los derechos de los ciudadanos que se establecen en este Estatuto y en otras normas autonómicas, y la interpretación y la aplicación adecuadas del derecho propio por los órganos jurisdiccionales.
ARTICLE 130. DRET PROCESSAL
Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya. Aquesta competència inclou, en tot cas, les normes processals que tinguin per finalitat millorar la protecció dels drets dels ciutadans que estableixen aquest Estatut i les altres normes autonòmiques, i la interpretació i l’aplicació adequades del dret propi pels òrgans jurisdiccionals.